S'obre el teló

Pròleg de Mònica Batet.

Sempre al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge transparent i depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat d’humor negre, de violència festiva i ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa curta i de la novel·lística, convertint-se en un autèntic rara avis de la literatura catalana.

S’obre el teló descobreix una escletxa inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que inventa el «relat teatral»? Que inventa l’esquetx teatral d’impossible representació?

En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica d’Agota Kristof i els silencis de Samuel Beckett.