Dobles parelles

Mireia i Carles. Ella, amb vestits curts, escots paraula d’honor i sandàlies de taló altíssim. Sopant amb l’elit de Barcelona, mantenint converses vàcues amb els seus amics; plena de formalismes, hipocresies i prohibicions. Casada amb el marit perfecte, atractiu, atent i seriós. Ell, a la humida i melancòlica Londres, amb una feina estable i exigent mentalment, impartint classes a la universitat. Aparentment feliç amb la vida acomodada que porta, amb una agenda atapeïda entre “brunchs” i conferències.

Mireia i Carles. Germans bessons que comparteixen massa paral·lelismes. En haver mort el seu pare, i amb una mare entregada a una pròpia metamorfosi social, en Carles marxà a Londres, on conegué a la seva dona, la Lauren. Mireia es va quedar a la capital catalana, amb una bona feina i una vida aparentment privilegiada al costat del seu marit, en Jordi. Qui no desitjaria aquesta vida? Però tot són aparences. Darrera la façana de perfecció i correcció, ambdós germans oculten secrets que, en donar-se a saber entre les altes esferes en què es mouen, suposarien la seva destrucció.

Amb motiu d’una retrobada a Barcelona, Montse Banegas ens introdueix en un món elitista i privilegiat. És estiu a la ciutat comtal. Mireia i Carles passen uns mesos junts, amb les seves famílies, i alguna cosa no marxa del tot bé. Ambdós necessiten l’ajuda d’alguna cosa o d’alguna persona per superar els problemes que semblen engolir-los. Ella, amb problemes a la feina per culpa d’un company trepa. Ell, preocupat per l’obsessió de la seva dona per tenir fills. I semblen trobar la solució en forma d’atracció impròpia, i amb una silueta ben definida: per a la Mireia, en forma del nou cambrer mulato que li serveix la cervesa que pren en sortir de la feina. Per en Carles, en forma de temptadora i idolatrada alumna anglesa.