Reviews and Comments

speechless. novel•la rodona que et deixa el cor encongit i la por als dits. relat sobre ser dona i mare a través d’un imaginari dins una selva que sempre t’observa amb delit.

podria intentar fer un anàlisi de les diferents maternitats que es representen, de les metàfores o analogies que es poden traçar amb les diferents escenes però ara mateix em fa mandra. llegeix-lo només si no ets gaire aprehensiva i tens ganes de llegir una història absolutament diferent a qualsevol altra cosa.

bastant sublim. al principi semblava tenir un ritme més relaxat però de cop pam, passa x cosa i ja no el pots deixar. ganes del següent. trista i contenta que es comenci a acabar la saga en realitat.


SPOILER: el final del James m’ha semblat una mica perturbador, com si el volguessin fer ‘maco’ quan en realitat quedava com un pederasta wtf, James, has envellit fatal.

només puc en pensar en les infiltracions a les reunions entre treballadors i empresa dels hotels, el sopar de nadal i la quantitat d’informació i experiències que haurà hagut de destil•lar per fer aquest assaig finíssim.

posa en crisi el model turístic en general i el de luxe en concret per animar-nos a especular altres formes d’esvargir-nos i de gaudir del nostre temps d’oci (i que comença per aconseguir millors condicions laborals; tant de disposar de temps com millor retribució)

el vaig comprar perquè estava en la meva fase (encara en procés) de llegir autorxs de Japó i pensant que encara que fos de ciència ficció segur que m’encantaria i a més tenia una coberta preciosa (sempre caic per la coberta bonica). senzillament, crec que em costa la ciència ficció, però és una novel•la escrita des d’un futur molt inquietant on la gent gran no mor però en canvi, les noves generacions, neixen amb molts predisposició a la malaltia i a la mort. plena d’idees estranyíssimes de com seria aquest món distòpic.

he trigat molt en acabar-lo perquè el vaig deixar a mitges tot ser un llibre curtíssim.

seguirem

tot el que necessitava. una novel•la d’una altra època, addictiva i amb un punt de terror/fantasia. amb ganes de la resta ✨

un llibre importantíssim per la capacitat de recollir teoria i praxis d’una forma enormement generosa, en tots els sentits. Un llibre imprescindible per resseguir el fil de les lluites trans i les seves interseccions amb altres lluites anticapitalistes com l’abolició de la família, la policia o les presons.

cutie sad. no hi he connectat gaire, però té personatges forts i una història breu que et manté preguntant-te què vindrà després o el perquè de tot plegat.

millor manga per començar l’any! no l’havia llegit encara i m’ho he passat molt bé. m’agrada la cosa aquesta que no hi hagi la mateixa animació d’un minut de la Utena pujant l’escala o la transformació dels vestits. fora bromes, pensava que era més pervers que l’anime però m’ha semblat més humà i ben travat tot. love Utena sempre

l’he llegit en l’edició en català de Manifest llibres. molt bon text d’entrada a totes les qüestions relatives a l’abolició de la família. encara em pregunto com ha pogut dir tant en tan poc espai. Repàs de preguntes clau, recorregut històric i fins i tot un clam per reivindicar l’abolició de la família de forma radical.

Aquest 2023 he llegit molts, molts shojos. I mai no els registro perquè van per tomos i m’omplirien el goodreads a mil, així que he decidit marcar-ne un parell per recomanar el millor que he llegit. Òbviament Yona of the Dawn, que estic al dia i que he llegit mil vegades, però també:

- Skip and Loafer
- El ocaso de la Luna
- Unmei no Hito ni Deau Hanashi
- Loving Yamada at level 999
- Kimi to barairo no hibi
- Museru Kurai no ai ageru
- A sign of affection
- Kamisama Kiss

I molts d’altres, però que ara no em venen al cap (espero no deixar-me cap especialment icònic)

i l’últim que marco serà clear card, que per alguna cosa aquest desembre les CLAMP han acabat de publicar aquesta seqüela de la sèrie original que ha estat prou bé i a l’alçada de card captor

m’agrada quan et mantenen com a lector alerta buscant els enllaços entre els capítols que, a primeres semblen inconnexos. El joc amb el pas del temps, el temps encallat i la mateixa ficció dins de la ficció. Només m’ha quedar un capítol desconnectat que no acabo d’ubicar, a veure si en uns dies ho sé veure..

(l’havia oblidat dins d’una bossa i em faltava llegir el final)