User Profile

un llibre importantíssim per la capacitat de recollir teoria i praxis d’una forma enormement generosa, en tots els sentits. Un llibre imprescindible per resseguir el fil de les lluites trans i les seves interseccions amb altres lluites anticapitalistes com l’abolició de la família, la policia o les presons.

cutie sad. no hi he connectat gaire, però té personatges forts i una història breu que et manté preguntant-te què vindrà després o el perquè de tot plegat.

l’he llegit en l’edició en català de Manifest llibres. molt bon text d’entrada a totes les qüestions relatives a l’abolició de la família. encara em pregunto com ha pogut dir tant en tan poc espai. Repàs de preguntes clau, recorregut històric i fins i tot un clam per reivindicar l’abolició de la família de forma radical.

millor manga per començar l’any! no l’havia llegit encara i m’ho he passat molt bé. m’agrada la cosa aquesta que no hi hagi la mateixa animació d’un minut de la Utena pujant l’escala o la transformació dels vestits. fora bromes, pensava que era més pervers que l’anime però m’ha semblat més humà i ben travat tot. love Utena sempre

Aquest 2023 he llegit molts, molts shojos. I mai no els registro perquè van per tomos i m’omplirien el goodreads a mil, així que he decidit marcar-ne un parell per recomanar el millor que he llegit. Òbviament Yona of the Dawn, que estic al dia i que he llegit mil vegades, però també:

- Skip and Loafer
- El ocaso de la Luna
- Unmei no Hito ni Deau Hanashi
- Loving Yamada at level 999
- Kimi to barairo no hibi
- Museru Kurai no ai ageru
- A sign of affection
- Kamisama Kiss

I molts d’altres, però que ara no em venen al cap (espero no deixar-me cap especialment icònic)

i l’últim que marco serà clear card, que per alguna cosa aquest desembre les CLAMP han acabat de publicar aquesta seqüela de la sèrie original que ha estat prou bé i a l’alçada de card captor

m’agrada quan et mantenen com a lector alerta buscant els enllaços entre els capítols que, a primeres semblen inconnexos. El joc amb el pas del temps, el temps encallat i la mateixa ficció dins de la ficció. Només m’ha quedar un capítol desconnectat que no acabo d’ubicar, a veure si en uns dies ho sé veure..

(l’havia oblidat dins d’una bossa i em faltava llegir el final)

és molt fort. mostra la violència institucional i social-aspiracional en la pròpia pell

què bé que escriu, i quin mal tot el que es respira en la relació amb la mare, tot el que no es diu de la relació que tenen premalaltia i que crema

havia oblidat que tenia goodreads! no he llegit gaire aquest estiu però aniré penjant el què properament.

Manifest interessantíssim i molt clau per pensar el feminisme posthumà que segueix el fil del ciberfeminisme. Algunes idees sobre el glitch em recorden la idea d’acció d’Arendt.

vinga va que ja arribem al final… no recordava que havia llegit aquest llibre mil vegades d’adolescent i que va ser la porta d’entrada a Brönte. Pensant que potser After ha estat la porta d’entrada a Austen per a una altra generació. Mare meva què mal escrit i alhora què ben escrit per enganxar tant. Llarga vida al Twilight Renaissence! Va, que hi haurà vídeo a finals de mes:)

sencillament he acceptat que no podré llegir res més fins que no acabi amb tota la saga (crec que ignoraré l’existència de Breaking Dawn).

en fi, crec que ja havia llegit aquest quan es va filtrar, però no ho recordo bé. una mica avorrit després d’haver llegit Crepúsculo fa tan poquet, però trobo que està bé veure-ho des de la seva perspectiva i com es mortifica per anar a mirar com dorm i com comença la relació d’una forma absolutament tòxica.

hahahaha a ver, li dono 5/5 perquè aconseguir crear un producte tan addictiu es mereix tot el mèrit. A més, el fet que es convertís en una de les històries més odiades pel mer fet que ens agradava a les adolescents… Visca les fangirls! Ohmaremeva quina enganxada, fulminat en una tarda i part de nit. evidentment l’he hagut de llegir per una cosa…