Nada

“ Me estaba dando cuenta yo, por primera vez, de que todo sigue, se hace gris, se arruina viviendo. De que no hay final en nuestra historia hasta que llega la muerte y el cuerpo se deshace...”

Una prosa increïblement avançada al seu temps recorre els carrers de Barcelona. Aribau, Muntaner i els entorns de la Catedral es tornen espais de vida i aprenentatge per a la jove Andrea, que acaba d’arribar a la ciutat. Una radiografia de cert espectre de la societat que ja no podem imaginar en aquests carrers (de classe alta, o venuts al turisme). Llibre imprescindible per a entendre aquella ciutat i aquell país dels anys 40 que hem deixat enrere, però també una obra essencial per a fer autocrítica de tantes coses que encara no han canviat.