Nada

Zelako liburu ona. Paradoxa ezaguna: zelako artelan ederrak eragin izan dittuan miserixiak! Familia baten etxe barruko giruan (herri txiki batetik Bartzelonara ikastera doian neskato baten begixetan), orduko bizimodu latza kontatzen dok, ez siñisteko edertasunez.

Normala, instituto guztietan irakortzeko agintzia.

“ Me estaba dando cuenta yo, por primera vez, de que todo sigue, se hace gris, se arruina viviendo. De que no hay final en nuestra historia hasta que llega la muerte y el cuerpo se deshace...”

Una prosa increïblement avançada al seu temps recorre els carrers de Barcelona. Aribau, Muntaner i els entorns de la Catedral es tornen espais de vida i aprenentatge per a la jove Andrea, que acaba d’arribar a la ciutat. Una radiografia de cert espectre de la societat que ja no podem imaginar en aquests carrers (de classe alta, o venuts al turisme). Llibre imprescindible per a entendre aquella ciutat i aquell país dels anys 40 que hem deixat enrere, però també una obra essencial per a fer autocrítica de tantes coses que encara no han canviat.