Comencem amb l'únic problema que l'hi trobo al llibre: La irregularitat del ritme que presenta. Això també em servirà per explicar com s'estructura el llibre: Es divideix en tres parts.

La primera es llegeix com una historieta d'aventures, amena i distesa. Van passant coses, es van canviant de personatges i vas veient una evolució de l'aventura plena d'anècdotes i diversió.

La segona part és feixuga, no apta per a tots els públics, ja que la història desapareix: Es centra a descriure la societat després de la descoberta de les salamandres. Descriu, per exemple, el funcionament d'un mercat de valors borsari, transcriu conferències sobre la biologia salamandrina o recupera pamflets de moviments llibertaris adreçats a la classe treballadora. No hi ha un fil conductor clar, llevat de les mateixes salamandres, i la lectura es pot fer molt pesada en aquest punt, ja que pràcticament tot és exposició. Personalment, m'encanta... però jo soc raret.

La tercera part és el desenllaç, on tot es precipita ràpidament. Per sort, torna a agafar un fil conductor clar i es fa fàcil de seguir. Destarota una mica l'últim capítol, on l'autor trenca el quart mur i es posa a parlar amb si mateix, però acaba per ser una manera genial i coherent d'acabar una història molt difícil de tancar.

Malgrat aquests alts i baixos en el ritme, l'obra és molt i molt més que recomanable. Parla amb una claredat esfereïdora sobre diversos temes d'una actualitat manifesta, tot il·luminant-los amb molt d'humor, a vegades molt negre, a vegades força absurd, però sempre intel·ligent.

L'obra utilitza les salamandres, de naturalesa passiva, per posar la humanitat davant d'un mirall. Tot el llibre és relatat des del punt de vista humà, les salamandres són sempre una gran incògnita. Els autèntics protagonistes som els éssers humans, i et descriu perfectament com actuem, des del capitalisme, quan ens trobem davant d'un nou recurs.

A part de les comparacions òbvies amb l'Amèrica esclavista i amb l'Europa d'entre guerres, el llibre fa servir les salamandres per parlar de la insostenibilitat del creixement permanent que defensa el capitalisme i el consumisme. De la deshumanització de la societat, quelcom més abstracte i terrible que no pas la simple pèrdua de valors, en abraçar l'eficiència i la tècnica per sobre l'art i la cultura. De la generositat estúpida de l'individu i de l'egoisme intel·ligent de la societat.

I tot això en un llibre únic que d'aquí a poc temps farà noranta anys.