El llibre és prou bo, però el final és un xic trampós... tot i que no està gens malament, el final com a tal, considero trampós el que et faci un gir de 180 graus i resulti que tot el tema vagi d'una altra cosa...

A part, tot i que està escrit de manera amena, es fa feixuc quan fa mil i una referències superficials a Nietzche, Proust, Garcia Márquez... No són referències a les seves obres, sinó a si mateixos. Simplement diuen "Aquest autor és important i va escriure tal llibre". No sé, és voler-se posar al nivell a la força amb aquests autors i no hi arriba.

No he llegit prou literatura japonesa per a assegurar-ho, però crec segueix força un tema recurrent a la ficció nipona. L'aparició d'un element fantàstic i irreal que, el protagonista accepta acríticament com a part de la seva pròpia realitat. És una mica com la primera meitat de El Petit Príncep, però on el pilot no es sorprèn gens del Príncep i les seves aventures.