Sens dubte el llibre que hauria d'haver llegit als 18 anys!

Un llibre bastant bandarra que expressa tantes i tantes experiències que he viscut com a catalana de poble que marxa de casa, bén lluny, i de bén joveneta. En efecte, el nostre món és molt petit, i quan entres en contacte per primer cop amb altres móns... Flipes. Però aquesta incredulitat, confusió, inclús espant, són coses que vaig viure fa mil trescents quaranta dos anys; ara m'apropo a la diferència des de una posició que m'atreveixo a dir que és més madura, amb cura, curiositat, i humilitat. Per això no sento tanta empatia per la pobra Rita Rèiquens, incapaç d'empatitzar o d'entendre fins a bén entrat el llibre.

Això dit, l'escriptura tant hiperbòlica a vegades és desternillant (a vegades una mica massa). Menció especial al sentiment d'estar perduda i de no tenir direcció en la vida (sentiment que es repetirà de forma periòdica fins el dia que em mori????) i a la relació de la prota amb la seva família i sobretot, per suposat, la seva àvia <3